Otro verano sin ti

El tiempo no perdona a nadie. A todos nos llega la hora, la mía también llegará. Pero hasta entonces te recordaré siempre por todo el cariño que me has dado, por todo lo que me enseñaste, por ser una abuela ejemplar. Porque siempre te has desvivido por mi, porque me has visto crecer y me has ayudado a ser mejor persona. Desde pequeño, desde siempre. Echaré en falta tu risa, tus malos humos cuando tardaba en ir a la mesa a comer, tu mano con la cocina que tanto me encantaba, ir contigo a hacer la compra, las navidades a tu lado,,, echaré en falta tantas cosas,,, almenos ahora el abuelo y tu volveréis a estar juntos en otra vida. Y sé que desde algun lugar siempre estaréis conmigo. Pusisteis en mi la ilusión y la bondad de vuestra persona, y espero poder agradecéroslo algún día.
Te Quiero, abuela. Descansa en paz. 17/03/1930 - 05/06/2010

Porque si existen los milagros, tu tendrás el tuyo.

Quiero creer que todo tiene cura. Creer que todo irá bien. Toda una vida labrándote un futuro para que de repente se enciendan las alertas y todo se desvanezca. Esa sensación de que todo se viene abajo. Ese amargo presentimiento.
Aún así, haces como si no pasara nada. Muestras al mundo tu mejor cara, y sonriente, ocultas tu punto flaco.
Por corta que sea mi vida he visto como las personas que realmente quieres son las que se van, dejandro atrás corazones rotos, almas errantes y sin rumbo por momentos, que más o menos tarde pretenden olvidar para que todo vuelva a la normalidad. Pasan página, la vida sigue, dicen.
Pero tú no te irás, no mientras yo conserve mis recuerdos. Valiosos por cierto, porque tú estás en ellos, y porque seguirás creando de nuevos por mucho tiempo. Porque hoy sí creo en los finales felices. Porque quiero que tú lo tengas, y sé que este no es el tuyo. Te mereces mucho más.
Porque tengo fe en ti. Porque si existen los milagros, tu tendrás el tuyo. Porque sé que saldrás de esta, y es que aunque no lo veas, estoy a tu lado en cada momento. Siempre.
Cierra los ojos y ahí estaré.


Hacía tiempo que quería publicar esto; para una persona que lo está pasando mal y que sé que saldrá adelante.

Un nou començament

Hola a tots de nou!

Diria que torne pel món dels blogs, però mai digues mai. La intenció és tornar a reengantxar-me en aquest espai per escapar-me del món una estona gràcies a l'escritura.
Segurament escriuré en diversos idiomes; valencià, castellà, i de vegades en anglés. Textos, cançons, poesies, i qualsevol cosa que estime bona per compartir amb qui ho lligca. :)


Hauré canviat des de 2008, no ho dubte, tot i que sincerament m'ha agradat llegir tot allò que vaig escriure. M'he rist una estona. xD.

Res més a dir :), vos done la benvinguda.

COMENÇA L'ESTIU 2008

Si! Tothom ha aprovat el selectiu! Victòria estudiantil!

Després d'una nit de nervis, arribava jo a l'institut sobre la 1 del migdia. Caminant pels corredors del patiment, una personeta, la qual estime molt i què ha patit molt aquest any, m'abraçava amb gran alegria i un somriure enlluernador.

Sabia que alguna cosa havia anat bé, que les notícies havien estat bones. M'esperava el mateix a mi?, em preguntava jo.
No havia de fer més que continuar caminant. Allí, esperava la nostra genial tutora Maria Penya, i amb ella, els esperats resultats. Sense cap mena de control, l'exclamació era inevitable en el meu interior.

Havia aprovat, i a més, amb acontentadors resultats. Per fi, s'acabat aquest infern. Tot i que sabem que la nostra senda acaba de començar, i que el camí serà cada vegada més costerut. No hi ha por. L'estiu ens donarà suficients alegries per agafar aire i resistir la pròxima ventada.

Però si que hi ha una cosa que tomba el nostre somriure, la nostra alegria. Ens anem a separar, és inevitable. No obstant, l'estiu ens acabarà de plenar els nostres records, afegint noves sensacions junts al nostre cor. L'esperança és l'últim que es perd, i jo tinc l'esperança que les nostres aventures no acaben así. Que ens retrobarem de nou, i ho farem després d'haver triomfat.



Què dir de Mallorca... viatge irrepetible, inolvidable per qualsevol humà. Uns dies plens d'emocions i bons moments, però sobretot, d'una companyia meravellosa.

Sense res més que afegir, per fi m'acomiade. Desitjar-vos un bon estiu i recomanar-vos crema solar. Que sembla que cada vegada, el Sol 'rasca' més!

Quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans!
Redéu, quina basca, quina xafogor!
Passaria mil hores mirant-te...

Bullirà la mar com cassola al foc,
el temps s´acaba, s´acaba...
Bullirà la mar com cassola al foc,
el temps s´acaba, s´acaba...

Adéu i bon estiu!

C é s a r

El futur està en l'aire

No hi ha dubte. Hem acabat una etapa. Batxiller ja liquidat, ara tan sols ens queda esperar les notes del Selectiu. Quins resultats ens esperen? Moltes vegades, nosaltres els estudiants sabem massa bé com ens ha ixit un examen en el moment d'acabar-lo.

No obstant, jo no em senc tan segur aquesta vegada amb les PAU. A banda de si m'hagen ixit bé o no, - que sé d'alguns que no xD - els correctors han de corregir una pila quasi interminable d'exàmens i a més, un d'ells és el nostre. L'home/dona tindrà ganes d'acabar quant abans, ja que tenen un termini per entregar-los corregits, què més li donarà a ell posar un 5 que un 3 en l'examen nº 400 ?

Esperem que tinguen dignitat, xD. - ens farien un gran favor! -. Però bé... la sort està llançada.
No depèn de nosaltres.
I ademés, què faig jo aburrint-vos amb aquesta història? A banda que fins al 20 de Juny no ens donen les notes, demà ens anem a Mallorca!!!

Passarem una setmaneta sense fer res - que bé sona xD - i disfrutant la nostra instància junts. Perquè com sabem, les coses canviaran un poc al pròxim any - tot i que vaja en contra de la nostra voluntat -.

Así em despedisc, al tornar de la illa ja vos contaré com ha anat. :)
Vos desitge unes bones vacacions i un bon final de curs! Aquest infern pareix arribar al seu fi...

Un abraç! :D

Gràcies per aquestos 6 meravellosos anys

Pareix que fou ahir quan ens sorpreníem de la nostra entrada a l'institut. Ens atemoritzava la possibilitat d'anar a un lloc on seríem els més menuts amb diferència, on qualsevol individu et semblava més major que tu. Un lloc on començaves a 'veure' què és ser major, però no a comprendre-ho.


A dies d'avuí, sabem què és sent. És un sentir amarg i trist, amb una pinzellada de satisfacció i d'alegria. Totes aquelles frases tan repetitives... ("tinc unes ganes de que tot acabe...", "desitjaria anar-me'n ja...", "açò no s'acaba mai..") s'acovarden una vegada tot va de bò. Efectivament, és hora d'abandonar allò que ha sigut el nostre niu durant sis anys, sis meravellosos anys. Qui ens anava a dir a nosaltres que arribaríem a despedir-nos del nostre benvolgut IES Joan Fuster, que acabaríem aquesta etapa que en determinats moments resultava interminable.

Resulta un tant estrany.

Si realment tinguera temps, faria un 'flashback' cap a tots aquells anys que he passat aquí, però com que no en tinc massa per fer-ho, m'agradaria agraïr, sobretot, a aquells que han format part de la meua vida estudiantil durant el batxiller. No tan sols han sigut grans companys, sinó que també amics. Tant de bò hem rigut, com hem patit. Però, totes aquestes sensacions juntes, han fet que aquestos anys siguen dels millors que he pogut viure.

Tot gràcies a vosaltres, amics. I amb el terme amics, també vull incloure al professorat, que a pesar dels seus sermons i' examenets', ens han demostrat ser grans persones i ens han aconsellat perquè tinguem un bon futur.


Per últim, m'agradaria deixar así la URL de la presentació que un company nostre (i bon amic meu) féu per al Sopar de Gala (el qual fou la CANYA, per cert).


Así em despedisc.

Un abraç!

I sapigueu també...

que vos estime molt!

-> 'Presentació Sopar' (està dividida en diversos vídeos )

Ja era hora...

Hola a tots!

Abans que res m'agradaria aclarir perquè no he pogut actualitzar durant aquest temps... en realitat ha sigut o per exàmens, o per gossera, o per agotament... en fi! És igual!
Aquestes semanes han sigut un tant agobiants pel que fa a exàmens, treballs, llibres de lectura... tot aboca en una paraula: Batxiller!
De tota forma, sé que així estem tots, i que vindran èpoques de temps lliure, de festa, i de'tirar-se' a la bona vida. No obstant, de moment ens hem de centrar en estudiar si realment volem traure partit en un futur el qual es pot dir que és ja próxim.

Avuí divendres, hem fet un polèmic exàmen d'història, el qual ens ha privat de la siesta i ens ha fet perdre mitja vesprada...

Però no tot són males 'notícies'! Fortuïtament la próxima semana se'ns presenta bastant tranquil.la, i és per això que hem decidit fer un sopar de classe per anar-nos-en de festa i desconectar un tant dels exàmens. En les ganes que tenim tots d'ixir (sobretot aquells que no anàrem a Pego... eh Adrià!!!), segur que valdrà la pena!

Espere poder escriure prompte. Un abraç!

PD: en la foto apareixc jo mig adormit...

Repetim?

Hola de nou! Últimament pareix que em vaig agafant a això d'actualitzar quasi diàriament... doncs así us deixe una fotet d'una quedada (més ben dit 'miniquedada') que férem d'irlandesets el dia 4 de Gener d'aquest 2008.
Ja sé que ja quasi fa un mes d'aquell dia... no obstant, m'apetia col.locar aquesta foto per a recordar-ho de debò. Perquè s'ho mereixen.
Estela, Lorena, Jose, Alejandro, Marina, Alba... i com no, el meu 'paisano' Adrià! =)
Un gran abraç amb molt d'afecte per als 7. Gràcies per haver acudit! :)
I un altre també per a aquells que van faltar i no poderen anar. =)

Espere tornar a vore-vos prompte, Irlandesets.

Us estime!

'This is England'

Hola de nou! Bé, no se si sabreu que el dijous passat ens vam anar d'excursió a València per a veure una pel.lícula en anglés... xD.
Doncs aquesta pel.lícula s'anomenava 'This is England' i tractava sobre un xiquet de 12 anys aprox. que li pegaven en el col.legi... i clar, ell es rebotava a montó xD. En això que un bon dia aquest personatge es 'clava' en una banda de 'SkinHeads', i ahí dins... doncs digam que se'ns fa un 'homenet'. Comença a portar la 'bona vida': fumant, bebent, s'afeita el cap, es compra botes de ferro...
No obstant, i el més trist de tot, es que li llaven el cap amb idees racistes i inclús presència una sagnant palissa del cap de la banda a un 'home de color', i simplement li proporciona tal palissa per ràbia a veure'l feliç en el seu ben volgut país anglés...
Bò, després de tot aquest rotllo que us he soltat... la imatge aquesta que he posat és el xiquet apunt de ser... ja sabeu... per una 'xota' de 19 anyots, que per cert, són novios xD. Si es que l'amor no té edat... xD.

Vaig despedint-me ja perquè encara he de llegirme el llibre de valencià per demà... (La plaça del Diamant)

Un abraç!